Situada a la part nord oriental del territori català, a la comarca de la Selva conflueixen realitats físiques i geogràfiques molt diferents, de les quals podríem destacar les tres grans unitats en relleu: la Serralada Prelitoral, la Depressió de la Selva i la Serralada Litoral.
En la Serralada Prelitoral hi trobem tres sectors diferents: l’extrem nord occidental del Montseny (amb el Turó de l’Home de 1706 metres d’altitud), la part centroriental de les Guilleries (muntanyes properes als mil metres) i l’extrem meridional de la Serralada Transversal.
La Depressió de la Selva és una fossa tectònica envoltat pels relleus muntanyencs de la Serralada Prelitoral, on podem trobar restes de l’activitat volcànica d’aquesta regió en forma de fonts termals, com les de Caldes de Malavella i les de Santa Coloma de Farners.
Finalment, la Serralada Litoral està formada per turons de roques dures que donen l’aspecte peculiar propi de les cales de la Costa Brava, que neix a la comarca de la Selva amb les poblacions de Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar.
Quant a la xarxa hidrogràfica de la comarca, podem distingir el sector septentrional, drenat pel riu Ter i tota una sèrie de petits rierols de les Guilleries i afluents del Collsacabra. A l’extrem oriental de la plana hi trobem la conca de la Tordera i, al sector litoral, les aigües vessen directament al mar.
Precisament, la versió oficial sobre la que la Generalitat de Catalunya sustenta la divisió de la comarca és el repartiment de les aigües d’aquests dos rius, ja que la varietat de contrastos geogràfics que presenta la Selva fa que sigui molt difícil establir uns límits on comença i on acaba la comarca. No en va, les polèmiques sobre aquests límits han estat una constant en la història recent de la Selva.
Pàgina web Turisme